Passa al contingut principal

Concentració en contra de l'assassinat masclista de la veïna d'Elx


Aquesta vesprada hem eixit al carrer per a mostrar el nostre rebuig per l'assassinat masclista de María Asunción Pérez Ibarra.

Volem transmetre el nostre suport i estima a la seua família.

La imagen puede contener: una o varias personas, personas de pie, multitud y exterior

Som les pesades de sempre, que una vegada més ens hem de tornar a ajuntar per a denunciar que no estem totes. No us penseu que ens ve de gust fer aquestes coses, però no ens queda altra opció.

Avui ens reunim per Maria Asunción Pérez Ibarra, una veïna d'Elx de 47 anys que ja no té veu, perquè l'han matat. No ha mort, perquè una persona no es mor per accident, per mort natural o per una malaltia. Però que el seu marit l'espere al garatge i l'apunyale no és cap accident, és un assassinat.

I per això estem ací avui, perquè les lleis que ens defenen a les dones no són suficients. Ens volem vives i sense por. No volem que els mitjans de comunicació parlen de mortes quan són assassinades. Tampoc volem ser xifres sense noms, perquè totes tenien una vida que lis van llevar de sobte.

Malgrat que pareix que les dones tenim tots els drets legals del nostre favor, la realitat s'allunya molt d'això. No només ens jutja la societat, també ens jutja la mateixa justícia, com si foren coses que ja no passen.

Mª Asunción és la víctima núm. 51 d'assassinats masclistes i feminicidis només del que portem d'any a Espanya. Avui en som 51 dones menys, 51 vides que ja no seguiran: mares que no veuran créixer als seus fills i filles, dones que no riuran mai més, que tampoc podran lluitar pels seus somnis... Només perquè un home va decidir que no havien de viure més.

Per això des de l'Associació Feminista ISABEL ALFONSO CANDELA  de Crevillent, exigim a les autoritats pertinents que han d'elaborar lleis que ens asseguren la vida i la llibertat. Però també demanem a la societat que no ens jutge, i que done suport a totes les dones que denuncien alguna situació dolenta.

Nosaltres som a les primeres que ens agradaria no haver de reunir-nos cap mes per les víctimes de violència de gènere, i seguirem lluitant fins que arribe aquest dia.
 
Associació Feminista ISABEL ALFONSO CANDELA

(dilluns, 15.jul.19)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Benvingudes i benvinguts!

Us presentem el nou blog de l' Associació Feminista ISABEL ALFONSO CANDELA de Crevillent: Aquest espai web, vol ser un espai per a debatre, parlar, informar-se, consultar contingut... Però principalment naix com un lloc on aprendre i formar-se en feminisme . Moltes vegades hem pensat a fer algun tipus de registre de les activitats que fem, dels debats que protagonitzem entre nosaltres,  de les coses noves que aprenem, d'opinions i punts de vista que volem que s'escolten... Però que, alhora, servira per a fer reflexionar a totes les persones que el consulten. Per aquesta raó hem decidit començar aquest blog, on anirem contant el desenvolupament de l'Associació i de les seues sòcies. Esperem que us agrade, i que si ens visiteu, torneu a fer-ho prompte! Associació Feminista ISABEL ALFONSO CANDELA.   ____________________________________________________________________ Os presentamos el nuevo blog de la Asociación Feminista ISABEL ALFONS...

Lydia Delicado: L'explotació dels cossos femenins.

Un anàlisi des de l'Ecofeminisme, el Tecnofeminisme i la Cultura de la Violació. Dissabte, 17 d'octubre de 2020 19:30h Centre Jove "Juan Antonio Cebrián", Crevillent (Alacant) Online: Enllaç al vídeo

Cinefòrum Feminista- Documental Nagore

Cartell de Sandra Sánchez. L'Associació feminista Isabel Alfonso Candela vam tenir el privilegi de poder veure el documental "Nagore", de la directora Helena Taberna, on es tracta el cas d'una brutal violació i assesinat que va tenir lloc l'any 2008 als San Fermins de Pamplona.  Com explica l’escriptora Rebecca Solnit, la violència constitueixen una barrera d’alguns homes per a sotmetre a algunes dones. I es que, el patriarcat, des dels seus inicis, ha necessitat d’exercir la violència per fer callar i castigar a les dones que exigeixen veu, vot i drets fonamentals [1] . Aquest documental, mostra clarament aquesta violència reaccionaria amb una cosa tan revolucionaria com dir “No”. Abans de analitzar amb més profunditat el documental, donarem unes dades sobre el cas Nagore.             1. 38 colps com a resposta a un NO. La matinada del 7 de Juliol de 2008. Nagore Laffage, jove infermera de 20 anys, es va to...