Com a Associació Feminista, hem trobat a faltar un espai per a parlar de Feminisme. Totes tenim dubtes i a totes ens falta informació per a poder plantejar-nos opinions pròpies i raonades sobre alguns temes; però mai és el lloc o el moment adient per a fer-ho.
Per això hem volgut desenvolupar un espai on escoltar, però on també puguem parlar, preguntar, opinar, debatre... Perquè creiem que aquesta és la millor opció per tal d'aprendre i enriquir-nos de manera individual, però també socialment.
Avui les xiques més joves de l'Associació hem fet el primer pas. Aquesta vesprada hem estat amb l'Elena Simón (de la Plataforma Feminista d'Alacant), que ens ha format sobre les relacions afectivosexuals.
L'Elena Simón és una dona que, malgrat que és jubilada, no para de treballar pel feminisme. Ha dedicat tota la seua vida a l'ensenyament i sempre ha estat una dona prou avançada al seu temps; va viure la dictadura Franquista que ens va llevar més drets i llibertats encara, però això no li va impedir ficar-se les ulleres violeta. Sempre defensa que el Patriarcat ens necessita a les dones desenvolupant tasques concretes i complint els estereotips de gènere, i que si volem ser vertaderament lliures, hem de trencar amb això.
Què és l'amor? Què és el sexe?
Van units? Potser de vegades sí i de vegades no? Probablement, descriuràs l'amor de parella, com hem fet la majoria de nosaltres. Però, d'altres hem anat un poc més enllà: hem parlat de l'amor com una manera de generar vincles entre persones, trobar la confiança suficient que et permet ser tu, sentir que algú et comprén...
També hem pensat que podem sentir amor per moltes persones diferents, no només per la parella; però també per coses com l'art, la música, la natura... Creiem que l'amor es troba en tot allò que et remou bons sentiments per dins.
D'altra banda, sabem que el sexe no respon a qüestions biològiques, perquè la majoria de vegades que el practiquem, no volem complir una finalitat reproductiva. Ho fem per plaer i diversió, perquè ens abelleix. I no sempre ha d'haver-hi amor amb el sexe, però sí creiem que és imprescindible el respecte, la confiança i l'amor propi.
També és molt important que abans de mantenir relacions sexuals, ens preguntem "per què vaig a fer-ho?". I la resposta no ha de ser cap altra que perquè realment vull i m'abelleix. No cal dir que som lliures de viure la nostra sexualitat com ens dóna la gana, però cap de nosaltres es vol convertir en un contenidor de semen o en un objecte que es pot utilitzar quan vulguen, com si la nostra funció no fora altra que satisfer a l'home... Les dones també sentim plaer, i també ens agrada que ens facen açò o allò al llit, tenim dret a quedar satisfetes. I això només ho aconseguirem amb relacions sexuals de qualitat, amb persones que ens respecten, no tot s'hi val.
Però sembla una bogeria si parlem de les relacions sexuals des del punt de vista del plaer de la dona, veritat? Normal, quan la societat no té educació sexual i no sap educar a les joves i als joves, tot s'aprén amb la pornografia; i aquesta, també està feta per al plaer i gaudiment exclusiu dels homes, i així aprenem a mantindre relacions sexuals les dones també.
Ni les mares ni els pares volen parlar de sexe amb les seues filles i fills, creuen que si és tabú, no el començaran a practicar. Però la realitat és que tenen accés al sexe abans dl que es creuen i, fonamentalment, és a través de la pornografia. Si amaguem un tema als xiquets i xiquetes, no aconseguirem que no ho coneguen, només que estiguen totalment desinformats, i que accepten qualsevol informació que els arribe com a bona o correcta.
En resum, totes pensem que la joventut està desinformada amb el tema de les relacions afectivosexuals, però això no és una casualitat. Ens hem adonat que no n'hi ha educació afectivosexual, que no sabem què és el respecte, ni el consentiment, ni la confiança, ni el més important: l'amor propi.
L'estima que ens tenim a nosaltres mateixes és la base sobre la qual construïm la resta de coses de la nostra vida. I si els fonaments no són sòlids, cap altra construcció que puguem fer serà realment bona per a nosaltres, però segurament sí que ho siguen per a altres.
Amb això volem dir que si no t'estimes, no sabràs quan la resta no et respecta, perquè ni tan sols et respectes tu. Les dones no som cap complement, ni necessitem mitges taronges, ni cap príncep que ens rescate. Som completes, i tindre parella està molt bé sempre que siga una elecció pròpia, i no la por a quedar-te assoles. Perquè si ho fas per por, amb el temps potser t'adones que hauries estat millor assoles.
Associació Feminista ISABEL ALFONSO CANDELA
(dijous, 27.jun.19)
(dijous, 27.jun.19)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada