Cinefòrum Feminista- Documental Nagore

Cartell de Sandra Sánchez.

L'Associació feminista Isabel Alfonso Candela vam tenir el privilegi de poder veure el documental "Nagore", de la directora Helena Taberna, on es tracta el cas d'una brutal violació i assesinat que va tenir lloc l'any 2008 als San Fermins de Pamplona. 

Com explica l’escriptora Rebecca Solnit, la violència constitueixen una barrera d’alguns homes per a sotmetre a algunes dones. I es que, el patriarcat, des dels seus inicis, ha necessitat d’exercir la violència per fer callar i castigar a les dones que exigeixen veu, vot i drets fonamentals[1]. Aquest documental, mostra clarament aquesta violència reaccionaria amb una cosa tan revolucionaria com dir “No”.

Abans de analitzar amb més profunditat el documental, donarem unes dades sobre el cas Nagore.

            1. 38 colps com a resposta a un NO.

La matinada del 7 de Juliol de 2008. Nagore Laffage, jove infermera de 20 anys, es va topar amb José Diego Yllanes Vizcay, metge resident de Psiquiatria a la Clínica Universitària de Navarra, celebrant l’inici del Sanfermines. 

Durant aquella matinada, Nagore i Yllanes es traslladaren al pis d’aquest i una vegada allí, Nagore es va negar a mantindre relacions sexuals amb José Diego. La resposta d’aquest va ser la violència.

Una brutal pallissa de 38 colps on Yllanes li va arrancar la roba amb violència, li va partir el llavi i li va causar lesions internes greus. Per acabar, la va estrangular causant-li finalment la mort.

Durant aquest infern, Nagore va tractar de posar-se en contacte, sense èxit, amb el 112. Hores més tard, va ser encontrada nua, sense un dit i envolta en plàstics a la muntanya.

2. El Judici

A tenor de lo dispost a la llei del Tribunal de Jurat, el cas Nagore començà el 2 de Novembre de 2009 a la Audiència Provincial de Navarra. Allí, sis dones i tres homes serien els encarregats d’escoltar a les parts.

Durant les sessions, es va narrar la impossibilitat de Nagore d’escapar. Com narra la seva mare, Asun: “El cuerpo de Nagore tenía 36 golpes: mandíbula rota, cráneo fracturado... Y no murió por eso. Murió estrangulada. Tú imagínate una pelea de 36 golpes. Si no salió de la casa es porque le dio tal paliza que no pudo.”(https://www.elconfidencial.com/espana/2017-12-03/nagore-laffage-sanfermines-violacion-asesinato-madre_1485365/) O l’explicació de l’advocat de l’Ajuntament de Pamplona “Nagore era la persona més indefensa del món a aquell moment.”

Doncs, encara i que era més que evident l'assassinat de Nagore Laffage, el jurat va condemnar a José Diego a un delicte d’homicidi amb l’agraujant de superioritat física sobre la víctima i dos eximents: per reparació del dany i per estar baix la influència de l’alcohol.

En resum, José Diego Yillanes va ser condemnat a dotze anys de presó. A finals de 2017, ja exercia com a metge psiquiatra a l’àmbit privat i a 2020 ja podria tornar al públic (https://www.lavanguardia.com/sucesos/20180323/441859930400/asesino-nagore-laffage-sanfermines-2008-libertad-condicional.html).

3. Altres dades d’interès.

Com ja explicarem a altre post (https://afisabelalfonsocandela.blogspot.com/2019/08/violencia-de-genero.html), a tenor de la llei de violència sobre la dona de 2004, Nagore no entraria al còmputs oficials de dones víctimes de la violència masclista. El motiu? La falta de relació afectiva entre agressor i víctima.

A més, el jurat i els mitjans de comunicació durant el temps que va durar el procés va deixar evidencies de la necessitat de tractar aquests temes amb la perspectiva i cura que els correspon. La víctima va ser qüestionada durant el procediment  tal i com afirma la seva mare, Asun: “El juez dijo al jurado popular si querían hacerme preguntas sobre Nagore y sacaron tres papeles. El juez los cogió y dijo: 'Esta no te la pregunto. Esta segunda tampoco'. Y cogió el tercero y dijo: 'Bueno, esta tampoco te debería preguntar, pero te la hago. ¿Era tu hija ligona?”

4. Documental.

            Durant els 77 minuts que dura el documental, Helena Taberna dissecciona el cas analitzant tots aquestos temes. 
L'impotencia durant els judici, el seu dia a dia després de passar per algo així.
Familiars i amics, en especial Asun, expliquen les seves impressions del resultat judicial i fan un reclam per fer justicia per la seca filla. També la familia, juntament amb amics, colectius i associacions feministas demanen la modificació legal per evitar futures situacions similars.

Des de l’Associació Feminista Isabel Alfonso Candela, donem suport a la familia Laffage Cassola i fem nostres les seres reivindicaciones. 

Per Nagore. Per totes. Justicia i lluita feminista.

-Associació Feminista Isabel Alfonso Candela.

---

[1]Rebecca Solnit. Los hombres me explican cosas.