Fa escassament unes setmanes, coneixíem la notícia que, des que en 2003 es decidira portar un recompte oficial, s'havia arribat a l'esgarrifosa xifra de mil dones assassinades a les mans de les seues parelles a Espanya. (https://www.lamarea.com/2019/06/10/mil-mujeres-asesinadas/) Setze anys en que el nombre de dones assassinades per la violència masclista ha igualat el nombre de víctimes d'ETA en 40 anys de terrorisme. No obstant això, associacions feministes sostenen que les víctimes per esta violència podria ser moltíssim major.
Ja en 2018, la plataforma feminicidio.net, observatori social independent, assegurava haver arribat a les 900 dones víctimes en el període comprés entre 2010 i 2017 (https://informesanuales.feminicidio.net) a pesar del que assenyalaven en eixe moment les fonts oficials. A què es deu esta diferència estadística? La resposta és legislativa.
Ja en 2018, la plataforma feminicidio.net, observatori social independent, assegurava haver arribat a les 900 dones víctimes en el període comprés entre 2010 i 2017 (https://informesanuales.feminicidio.net) a pesar del que assenyalaven en eixe moment les fonts oficials. A què es deu esta diferència estadística? La resposta és legislativa.
L'any 2004, un any després de l'inici del recompte oficial de les víctimes, va ser aprovava per unanimitat al Congrés dels Diputats, la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere (https://elpais.com/diario/2004/10/08/sociedad/1097186401_850215.html) .
El text intentava aglutinar les propostes de l'Assemblea General de les Nacions Unides per a acabar amb la violència contra les dones i la protecció constitucional (articule 9.2 de la Constitució Espanyola) de l'acció positiva de protecció dels drets fonamentals de la dona, però va esdevenir insuficient.
De tots els aspectes necessaris de regulació en esta matèria, a l'Estat espanyol només es va regular les mesures de prevenció i assistència a les víctimes en l'àmbit de la parella, com així arreplega l'articule 1 apartat primer d'esta llei: "...se ejerce sobre éstas por parte de quienes sean o hayan sido sus cónyuges o de quienes estén o hayan estado ligados a ellas por relaciones similares de afectividad, aun sin convivencia "(https://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2004-21760&p=20180804&tn=1#a1).
Amb este objectiu a la llei, quedaven excloses automàticament totes aquelles víctimes que no van mantindre una relació sentimental amb el seu agresor i totes aquellas formes de violència que no s'acoplaven a una modalitat directa de violència.
Així, víctimes com Laura Luelmo, la professora assassinada a Huelva, Diana Quer, assassinada per "El Chicle" o Nagore Laffage, les víctimes de la violencia vicària (violència exercida sobre una tercera persona per a ferir la dona) com Ruth Ortiz i els seus fills, o inclús víctimes de violència masclista perpetrada per altres membres de la familia com fills, pares, etc, quedarien fora del compute de víctimes.
En 2011, Espanya va assumir el compromís de transposició del Conveni d'Istanbul que arreplega l'ampliació del terme violència a "tot tipus de violència contra la dona pel fet de ser-ho". Aquest compromís no es va veure reflectit sis anys després amb l'aprovació unànime del Pacte d'Estat en 2017 en el que es va deixar intacte este concepte de violència de gènere a la regulació nacional.
Molts col·lectius feministes i juristes sostenen la necessitat de legislen "en todos los espacios en los que las mujeres interactúan, puesto que la violencia de género no sólo se produce en el ámbito doméstico" (Gloria Poyatos, Presidenta Associació Espanyola de Dones Jutgesses (http://www.rtve.es/noticias/20190628/victimas-quedan-fuera-estadisticas-violencia-genero/1961740.shtml) .
Aquest col·lectiu, es suma a les crítiques de les nostres germanes i exigim la modificació de la legislació espanyola d'acord al contingut del Conveni d'Istanbul i l'aplicació i desenvolupament efectiu de la llei de violencia contra les dones.
-Associació Feminista Isabel Alfonso Candela.
El text intentava aglutinar les propostes de l'Assemblea General de les Nacions Unides per a acabar amb la violència contra les dones i la protecció constitucional (articule 9.2 de la Constitució Espanyola) de l'acció positiva de protecció dels drets fonamentals de la dona, però va esdevenir insuficient.
De tots els aspectes necessaris de regulació en esta matèria, a l'Estat espanyol només es va regular les mesures de prevenció i assistència a les víctimes en l'àmbit de la parella, com així arreplega l'articule 1 apartat primer d'esta llei: "...se ejerce sobre éstas por parte de quienes sean o hayan sido sus cónyuges o de quienes estén o hayan estado ligados a ellas por relaciones similares de afectividad, aun sin convivencia "(https://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2004-21760&p=20180804&tn=1#a1).
Amb este objectiu a la llei, quedaven excloses automàticament totes aquelles víctimes que no van mantindre una relació sentimental amb el seu agresor i totes aquellas formes de violència que no s'acoplaven a una modalitat directa de violència.
Així, víctimes com Laura Luelmo, la professora assassinada a Huelva, Diana Quer, assassinada per "El Chicle" o Nagore Laffage, les víctimes de la violencia vicària (violència exercida sobre una tercera persona per a ferir la dona) com Ruth Ortiz i els seus fills, o inclús víctimes de violència masclista perpetrada per altres membres de la familia com fills, pares, etc, quedarien fora del compute de víctimes.
En 2011, Espanya va assumir el compromís de transposició del Conveni d'Istanbul que arreplega l'ampliació del terme violència a "tot tipus de violència contra la dona pel fet de ser-ho". Aquest compromís no es va veure reflectit sis anys després amb l'aprovació unànime del Pacte d'Estat en 2017 en el que es va deixar intacte este concepte de violència de gènere a la regulació nacional.
Molts col·lectius feministes i juristes sostenen la necessitat de legislen "en todos los espacios en los que las mujeres interactúan, puesto que la violencia de género no sólo se produce en el ámbito doméstico" (Gloria Poyatos, Presidenta Associació Espanyola de Dones Jutgesses (http://www.rtve.es/noticias/20190628/victimas-quedan-fuera-estadisticas-violencia-genero/1961740.shtml) .
Aquest col·lectiu, es suma a les crítiques de les nostres germanes i exigim la modificació de la legislació espanyola d'acord al contingut del Conveni d'Istanbul i l'aplicació i desenvolupament efectiu de la llei de violencia contra les dones.
-Associació Feminista Isabel Alfonso Candela.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada