Concentració repulsa violència masclista i feminicidis mensual. JULIOL 2019

Només pensar tot el que he de dir, m'aborrona...

El 25 de juliol, vam convocar a Crevillent la concentració mensual en contra dels assassinats masclistes i feminicidis. Des de l'Associació feminista ISABEL ALFONSO CANDELA, volem fer patent la nostra repulsa a tots aquests assassinats.

Parlar de morts mai no és plat de bon gust, però d'aquestes hem de parlar-ne, i molt. És tan habitual escoltar notícies de dones assassinades, que ja no ens espantem. Ens han insensibilitzat, la societat només desperta quan són casos molt mediàtics o quan l'assassinada toca a prop d'alguna manera... I això és molt trist.

No ens preocupa només que ens maten, és també com ens maten: amb molta violència i sang freda. Ho podreu comprovar més avall, on trobareu les víctimes d'aquest més i com les van assassinar. Sabeu què? A totes les van matar homes.

Si a la societat li costa tant adonar-se del problema real que suposa la violència masclista i els feminicidis, com podem fer entendre que les víctimes mortals només són la punta de l'iceberg d'aquesta violència?

Les assassinades no són les úniques víctimes, la violència masclista pot aparéixer de moltes maneres: amb violència física i/o verbal, amb violacions, amb menyspreus, amb manipulacions, amb xantatge... Sempre ho volem recordar.

Però aquestes concentracions les fem per les assassinades, perquè elles ja no tenen veu, perquè hem de ser els seus crits. Volem que s'actue abans que ens assassinen. No sabem quantes més hem de morir perquè el món reaccione.

Juliol és un dels mesos més tristos per a la lluita feminista. Segons les dades oficials, han matat a 9 dones i un xiquet. Però les altres, les reals, parlen de 12 víctimes en total. Si no teniu clar quina diferència hi ha entre les víctimes oficials i les no oficials, podeu consultar el post que vam escriure explicant-ho: "Violència de gènere: Per què no es conten totes les víctimes?"

Segons les dades de Feminicidio.net les víctimes de violència masclista i feminicidis del mes de juliol han sigut:

FEMINICIDIS ÍNTIMS OFICIALS

1. PIEDAD CRUZ, 42 anys. Assassinada a martellades pel seu marit. (xifra oficial)
   
2. MONIKA ASENOVA, 28 anys. Apunyalada pel seu marit i llançada posteriorment pel balcó. (xifra oficial)
   
3. MARIA ASUNCIÓN PÉREZ, 47 anys. Acoltellada pel seu marit. (xifra oficial)
4. ELENA PEINADO, 47 anys. El seu marit li va disparar amb una arma. (xifra oficial)
5. MARIA CARMEN VÁZQUEZ, 47 anys. Acoltellada pel seu marit. (xifra oficial)
6. RITA JEANNINE, 57 anys. El seu marit la va assassinar només d'una acoltellada que li va seccionar el cor. (xifra oficial)
7. EVA (cognoms no coneguts), 47 anys. Cadàver amb signes de violència. El seu marit es va entregar. (xifra oficial)
8. MARUCHI RODRÍGUEZ, 52 anys. Acoltellada pel seu marit. (xifra oficial)
9. MARIA JOSEFA SANTOS, 55 anys. Assissanada a tirs pel seu marit, que també va ferir al seu fill. (xifra oficial)

FEMINICIDIS NO ÍNTIMS

1. Noms i cognoms no coneguts, 101 anys. Vivia a una residència i va morir a l'Hospital per desnutrició i deshidratació. (xifra no oficial)

FEMINICIDIS FAMILIARS

1. JULIA P., 89 anys. El seu fill la va matar a tirs. (xifra no oficial)

FEMINICIDIS/ASSASSINATS SENSE DADES SUFICIENTS

1. LESLEY P., 74 anys. Van descobrir el seu cos soterrat. (no és xifra oficial) Aquesta no es conta per la falta de dades.

MENORS ASSASSINATS DINS DEL MARC DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

1. CRISTIAN, 11 anys. Acoltellat pel seu pare. (xifra oficial)

Exigim que això s'acabe. No volem plorar a més mortes, no gaudim fent aquestes concentracions i guardant minuts de silenci, sabeu? No ens ve de gust, en absolut. Potser arribarà un mes en el qual no haurem de fer cap concentració, perquè cap home haurà assassinat a cap dona. Seria genial.

Fins que arribe aquest dia, podeu continuar dient-nos pesades, fins i tot exagerades si voleu. Però això no canvia la realitat, que portem 60 víctimes de violència masclista i feminicidis només aquest any a Espanya.

Per últim, volem transmetre tota la nostra estima i suport a les famílies de les víctimes, i dir-les que farem de cadascuna de les seues lluites la nostra, la de totes.